Cicle Memorial Democràtic: Els anys negres - Associació Cultural de la Baixa Segarra

Exposicions de l'Associació Cultural Baixa Segarra.

Cicle Memorial Democràtic: Els anys negres.

Santa Coloma de Queralt.

Novembre – desembre de 2007.

Material

Documents de l'exposició: els anys negres 1926-1945

: Acta 20/01/1939

: Dors acta 20/01/1939

Fotografies de l'exposició: els anys negres 1926-1945

: Casa Cros, a la plaça de Catalunya, on va treballar Lluís Solà Padró des del 31 de març de 1936, gairebé dos anys després de deixar l’alcaldia, fins al 27 de gener de 1939 en que va ser detingut per la Guàrdia Civil. Segons els seus acusadors, aquí tenia reunions amb comitès de diversos pobles, especialment amb el Comitè de Santa Perpètua. Foto: Robert Balcells. Arxiu ACBS

: Nevada del 12 de febrer de 1932. El cotxe de línia de La Hispano Igualadina bloquejat per la neu. La vila va quedar aïllada i es van haver de mobilitzar les quintes per anar a treure la neu i evitar que la població es quedés sense subsistències. Foto: Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: El Casal en construcció (1932) Per iniciativa d’un grup de socis del Centre Democràtic Catalanista , afiliat a la Lliga, es va promoure l’edificació d’un Casal Social que constava de teatre i sala-cafè. Va ser inaugurat el 8 de maig de 1932 amb un concert de l’Orfeó Català. Foto: Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: L’Orfeó Català a la plaça Major (8 de maig de 1932) La rebuda que li va fer el poble de Santa Coloma va ser apoteòsica i va ser decisiva per a la creació de l’Orfeó Santa Coloma el 1933. Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: Francesc Macià al balcó de l’Ajuntament (24 de juny de 1932) Invitat pel batlle Lluís Solà, el president de la Generalitat va visitar Santa Coloma de Queralt, que el va rebre triomfalment, amb l’assistència de representacions d’ajuntaments i entitats de la comarca. A més dels actes protocolaris, va visitar la Casa de Salut i posà la primera pedra de les escoles municipals que havien de construir-se a la partida dels Fontanals. Foto Josep Domingo. Arxiu Ramon Orga.

: Creu aterrada de l’Hostal de la Banya (22 d’abril de 1932) La nit del 21 al 22 d’abril varen ser aterrades les creus de la Banya (camí vell d’Aguiló) i del Niseta (camí de Guimerà). Aquest fet va provocar nombroses protestes entre els habitants de Santa Coloma. Els fragments foren recollits pels veïns. L’Ajuntament qualificà l’acte de “bàrbar” i inicià una investigació per descobrir-ne els autors. Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: Creu aterrada de l’Hostal de la Banya (22 d’abril de 1932) La nit del 21 al 22 d’abril varen ser aterrades les creus de la Banya (camí vell d’Aguiló) i del Niseta (camí de Guimerà). Aquest fet va provocar nombroses protestes entre els habitants de Santa Coloma. Els fragments foren recollits pels veïns. L’Ajuntament qualificà l’acte de “bàrbar” i inicià una investigació per descobrir-ne els autors. Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: L’església parroquial, abans de l’incendi de 1936. El dia 26 de juliol de 1936 un grup d’incendiaris -sembla que incitats per elements vinguts de Cervera- calaren foc a l’església parroquial. Desaparegueren tots els elements religiosos i no s’aconseguí salvar l’orgue que alguns volien conservar per fer ball. Per donar més tiratge al foc, els milicians trencaren amb els fusells els vitralls que uns anys abans s’havien posat per iniciativa de mossèn Joan Segura. Foto d’autor desconegut. Arxiu ACBS.

: L’església parroquial després de la restauració Acabada la guerra, un grup de persones iniciaren el projecte de restauració de l’església. Entre diversos projectes s’escollí el d’un baldaquí de marbre darrere l’altar, amb el presbiteri envoltat per una reixa i unes cortines que canviaven segons el color litúrgic. Sota l’altar s’hi construí una cripta per dipositar-hi els cossos dels sacerdots assassinats. També s’instal·laren llums a la nau en forma d’estrella de David i es feren els nous vitralls. El 1950 s’instal·laren les campanes al campanar. La fotografia data de 1946. Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: Capella de Sant Honorat del convent (11 d’agost de 1935) Amb motiu del centenari de la sortida dels frares del convent de la Mercè, els germans Balcells varen fotografiar l’interior de l’església. Aquesta fotografia correspon a l’ala esquerra del creuer. Observeu que el sepulcre de Pere V i Alamanda de Rocabertí eren adossats a la paret, a banda i banda de l’altar. Foto: Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: a mateixa capella de Sant Honorat, després de l’incendi. Abans d’un any, de les capelles fotografiades només en quedaven runes. El convent va ser incendiat el 24 de juliol de 1936 i posteriorment el Consell Municipal donà l’ordre d’enderrocar-lo. Es començà a desmuntar la façana, però es va poder aturar gràcies a la intervenció de la Generalitat. La foto és de l’any 1948. Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: L’altar major del convent després de l’incendi. La fotografia correspon a 1948. L’any 1944 el santuari de Santa Maria de Bell-lloc va ser monument històrico-artístic nacional i es començà a redactar el projecte de restauració. Les obres començaren el 1949 i varen durar deu anys. La fotografia correspon a 1948, poc abans d’iniciar-se les obres. Foto Robert Balcells.Arxiu ACBS.

: Capella de Sant Pere del convent (11 d’agost de 1935) Correspon al braç dret del creuer. A causa de l’incendi de 1936 s’enderrocà la volta i en la seva restauració es decidí tapiar-la i convertir-la en sagristia Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: Missa de campanya la plaça Major (18 de juliol de 1939) La primera missa se celebrà el mes de gener de 1939 a la plaça Major, amb assistència de les tropes i autoritats. El mes de juliol, en l’aniversari de la sublevació feixista, se celebrà una altra missa a la qual assistiren, a més les joventuts de Falange uniformades i una representació de la tropa. Encara que R. Balcells la situa el mes de gener, creiem que la fotografia correspon a la celebració del 18 de juliol. Foto R. Balcells. Arxiu ACBS.

: Rebuda del tresor parroquial (20 d’agost de 1939) Procedent del castell de Figueres, el tresor parroquial va ser portat a Tarragona, on s’instal·là en un magatzem amb moltes peces artístiques procedents d’altres parròquies. Allà el varen anar a buscar Mn. Jaume Padró i Josep M. Boladeras Pelay (Canet) amb el seu camió. Els va ser lliurat sense haver de presentar cap document acreditatiu i només amb la paraula. Va ser rebut en solemne processó i portat novament a l’església per la Festa Major de 1939. Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: Rebuda del tresor parroquial (20 d’agost de 1939) Desfilada-processó amb els objectes religiosos del tresor parroquial portats per mans de falangistes. A la foto, la creu processional gòtica al seu pas per la carretera de Montblanc. Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: Rebuda del tresor parroquial (20 d’agost de 1939) La comitiva, amb el bust-reliquiari de Santa Coloma, al seu pas pel carrer Major. Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: Rebuda del tresor parroquial (20 d’agost de 1939) La comitiva processional al seu pas pel carrer Major. Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: Processó de Corpus (1942) La festivitat de Corpus era una de les manifestacions religioses més importants de l’any, La processó recorria pràcticament tots els carrers de la vila (a la foto, el pas per la carretera d’Igualada). Les manifestacions públiques de religiositat varen tenir un relleu especial en els primers anys de postguerra. Foto d’autor desconegut. Arxiu ACBS.

: Grup de noies d’Acció Catòlica (8 de novembre de 1942) Les activitats de les noies es limitaven a les que podien dur a terme les dues úniques entitats autoritzades fer-ho: la Sección Femenina de la Falange i l’Acció Catòlica. Foto d’autor desconegut. Arxiu ACBS.

: Representació de la Passió (19 de març de 1943) Podria tractar-se de la representació teatral de la Passió, que es va fer durant uns anys al Centre Catòlic, o bé dels participants en la processó de Setmana Santa. Per la data de la fotografia sembla més versemblant la primera suposició. Foto d’autor desconegut. Arxiu ACBS.

: Construcció de l’estadi municipal de futbol (1948) Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: Construcció del rellotge de la plaça Major (1944) El Consell Municipal havia instal·lat a la plaça Major un monument al sembrador. Representava un pagès nu en actitud de sembrar. Pocs dies després de l’entrada de les tropes nacionals, la imatge va ser destruïda “por constituir un escandaloso atentado a la moral pública”. La base va quedar en peu i el 1943 l’Ajuntament va decidir instal·lar-hi un rellotge de quatre cares “de estilo renacimiento español”, que va ser inaugurat el 1944.Foto d’autor desconegut. Arxiu ACBS.

: Reposició de la creu de cal Niseta (1 de maig de 1948) Havia estat enderrocada el mes d’abril de 1932. Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: Reposició de la creu de l’Hostal de la Banya (14 de maig de 1948) Va ser aterrada la nit del 22 d’abril de 1932. Malgrat això, la creu va restar sencera, però el capitell va ser fet de nou a partir dels fragments. Després de ser aterrada novament pel tornado de 1982, va ser reconstruïda i instal·lada al vestíbul del castell. Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: Instal·lació de la nova creu de les Fonts de les Canelles (1949) Enderrocada el febrer de 1934, l’Ajuntament recollí els fragments i els portà a Reus per a la seva restauració. Acabada la guerra, la creu va ser localitzada al museu Prim-Rull de Reus, juntament amb una còpia idèntica. Després de moltes gestions, l’Ajuntament va aconseguir la seva recuperació. La còpia va ser instal·lada a les Fonts de les Canelles i l’original es guarda al santuari de Bell-lloc. Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: Reposició de la creu a les Fonts de les Canelles (21 d’agost de 1949) Moment de la benedicció solemne de la creu que va tenir lloc per la Festa Major de 1949. Foto Robert Balcells. Arxiu ACBS.

: Reposició de la creu de les Fonts de les Canelles (21 d’agost de 1949) Parlament de les autoritats civils amb motiu de la inauguració del monument.Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada, ref. 3232 Foto: Procopio Llucià

: Enterrament dels capellans assassinats durant la guerra (25 de maig de 1941) Els cadàvers de quatre dels religiosos que havien estat assassinats durant la guerra civil – els sacerdots Deogràcies Martí, Antoni Reguant, i Bonaventura Puigsech i el seminarista Josep Moncusí-, van ser traslladats de diversos indrets de Catalunya on eren enterrats, fins a Santa Coloma. Una de les solemnes comitives fúnebres sortint de Rauric portant a les espatlles els taüts. Foto del fons Josep M. Balcells. Arxiu ACBS.

: Enterrament dels capellans assassinats durant la guerra (25 de maig de 1941) Pas de la comitiva pel raval de Cervera. Foto del fons Josep M. Balcells. Arxiu ACBS.

: Els fèretres exposats al públic (25 de maig de 1941) Després de la vetlla i la processó fúnebre, se celebrà un solemne funeral i els cossos dels capellans assassinats varen ser enterrats en una cripta que es va construir amb aquesta finalitat sota l’altar major de l’església parroquial. Foto del fons Josep M. Balcells. Arxiu ACBS.

: Enterrament dels capellans assassinats durant la guerra (25 de maig de 1941) Pas de la comitiva pel carrer MajorFoto del fons Josep M. Balcells. Arxiu ACBS.

: Enterrament dels capellans assassinats durant la guerra (25 de maig de 1941) Pas de la comitiva pel carrer Major Foto del fons Josep M. Balcells. Arxiu ACBS.

: Enterrament dels capellans assassinats durant la guerra (25 de maig de 1941) Entrant a l’esglésiarFoto del fons Josep M. Balcells. Arxiu ACBS.

Material de l'exposició: els anys negres 1926-1945

Material cedit per: Joaquim Martí Pontnou

Batalla de Santa Coloma de Queralt.
Dies 14, 15, 16 i 17 de gener de 1939.

El dia 14 de gener de 1939, l’aviació italiana va iniciar el bombardeig dels voltants de Santa Coloma, deixant només un estret corredor en direcció a Aguiló. A continuació, les tropes del general Gamarra, precedides de tancs, varen entrar a la població.

Briàs i els enfrontaments varen durar fins el dia 19 en què la XI Divisió de Líster es va retirar per coll d’Aguiló.

Les pèrdues humanes varen ser: cinc veïns de Santa Coloma morts i dues nenes refugiades. Per la part de l’exèrcit italià uns noranta soldats morts (dels quals cinc oficials). No se sap el nombre de soldats republicans morts, atès que els cossos no varen ser enterrats, sinó abandonats a la intempèrie.

MUNICIÓ I METRALLA TROBADA AL COSTER DEL VERMELLA.