Primavera de 1880. Josep Nogué Massó neix a cal Vermella, al bell mig del carrer Major. Fa pocs anys que el seu pare ha vingut amb la seva família a fer de sabater, procedent de Valls. Marxaran al cap de cinc anys cap a Barcelona.

Estiu de 1880. Jaume Morera , de 25 anys, pinta a la plaça un dels seus quadres de Santa Coloma. El seu pare, d’origen colomí, s’ha establert a Lleida i el jove Morera torna sovint a l’estiu a veure la família. Tardor de 1880. Josep Moix, el “Sastre Martinet” , neix a Santa Coloma. Fill de pares colomins, passarà tota la seva vida a la nostra vila dedicant el seu temps lliure a activitats culturals i artístiques: pintura, dibuix, teatre, literatura, poesia, fotografia, etc…

Els dos primers es formaran a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid,  més tard  seran pensionats a la Real Academia de España de Roma i pintaran a diversos països europeus.  Arribaran a ser artistes reconeguts i fins i tot dues institucions portaran el seu nom: El Museu d’Art Jaume Morera a Lleida i la Escuela de Artes y Oficios Artísticos José Nogué a Jaén. El Sastre Martinet no podrà estudiar en escoles  de renom i la seva formació serà autodidacta.  Tot i així serà una referència en la vida cultural i artística de la vila, però la guerra li tallarà de soca-rel les il·lusions. Empresonat  per les seves idees, morirà amargat i reclòs a casa seva.

En el Sastre Martinet hi reflectim tots els artistes a qui les circumstàncies de la vida van impedir que la seva obra fos més reconeguda, però que no per això van renunciar a plasmar els seus sentiments i la seva visió del món amb els més diversos materials: Marcel Riera -que treballaria el vitrall i la ceràmica-,  Fèlix de Pomés -l’actor amb dots de notable retratista-, Antoni Batlle -paisatgista de prestigi-, el seu germà Magí -celebrat pintor d’escenes costumistes-,  Josep Camins -amb un dibuix de traç senzill i acurat-, Magí Bonet -autor de natures mortes que també s’endinsà en el cartellisme-,  Josep M. Balcells -que reproduí obres dels grans mestres-, Castells Martí -pintor que, a més, excel·lí pels seus gravats sobre fusta-, Jaume Segura i Pere C. Sebastià –tots dos fills de carreters i grans tallistes de la fusta–,   Joaquim Martí -que pintà sovint escenes de caça, la seva gran passió-, l’aquarel·lista Ferran Companys, Marcel·lí Bosch -deixeble fidel de Nogué Massó- i, finalment, Joan Ferrer Vallbona, el “Queraltó”, encara en plena creació artística.

Tots han estimat el poble, han pintat els seus carrers i places, els monuments, les muntanyes i els rius, el sol i la neu.  I els colomins també els hem estimat i els honorem conservant les seves obres penjades a casa, allà on fem vida: al menjador, a l’habitació o al rebedor.  I nosaltres hem anat a despenjar-les per mostrar-les públicament com a homenatge a tots ells i com a testimoni de gairebé cent anys de creació artística colomina.

El nostre agraïment més sincer a totes les famílies i entitats que ens han deixat entrar a casa seva i ens han animat a tirar endavant aquesta exposició retrospectiva que abasta el període que va des de l’any de naixement de Nogué Massó fins l’any en que va pintar la seva última obra. Agraïment que fem extensiu a l’ajuntament de Lleida pel fet de poder presentar per primer cop a la nostra Vila dues des les obres que Jaume Morera i Galícia va pintar a Santa Coloma: “Plaza de Santa Coloma de Queralt” pintada cap a l’any 1877 i “Anochecer en Santa Coloma de Queralt” de l’any 1904 aproximadament, obres que formen part del patrimoni del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.

Associació Cultural Baixa Segarra
Comissió de l’Any Nogué