Breu biografia del canonge Corbella
Ramon Corbella i Llobet, va ser un home dotat d’una personalitat extraordinària que participà decisiva i apassionadament en fets rellevants de la seva època -des de la convulsa segona meitat del s. XIX fins a l’època de la Mancomunitat-, i que sempre tingué una gran estima per la seva terra natal. Home d’acció, però també d’estudi i de reflexió, a la seva brillant carrera eclesiàstica i fulgurant carrera militar en l’exercit carlí, s’hi afegeix l’historiador rigorós i l’home de lletres, autor d’importants treballs històrics i literaris què, malgrat el temps transcorregut, conserven encara un gran interès i és obligada la seva consulta.
Tot aprofitant l’avinentesa del centenari del seu traspàs que es compleix engany, un grup de quinze destacat estudiosos han tractat la seva personalitat polièdrica així com l’obra, per a posar al dia i divulgar la seva memòria per a les generacions actuals, amb la iniciativa i suport de l’Associació Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma de Queralt i Edicions Cossetània, amb el títol: Ramon Corbella i Llobet (1850-1924) i Vallfogona de Riucorb encarint un gran amor.
Nascut el 1850 en el sí d’una família humil de Vallfogona de Riucorb, rebé una precària formació primària a l’escola municipal de la vila, per bé que es formà cal·ligràfiment fins el punt que el bisbe Colomer de Vic l’acabaria nomenant, anys més tard, secretari amanuense. Després inicia la carrera eclesiàstica al Seminari de Vic el 1865, tot fent els viatges a peu des de Vallfogona de Riucorb. El 1872, interromp els estudis al esclatar la tercera guerra civil carlina, i s’allista a les tropes de Don Carles, on aviat és ascendit a caporal i sergent, així com aconseguir un seguit de condecoracions com la Creu Llorejada de Sant Ferran de primera classe, per la seva actuació durant l’acció bèl·lica de la Gleva i de Vinyoles, a proposta de Martí Miret. També l’Infant Alfons de Borbó i d’Àustria li confereix el grau d’alferes, pels serveis i mèrits contrets en campanya, i el marquès d’Alpens el nomena tinent, pels mèrits contrets a la presa de Berga. En aquest període se li coneixen relacions amb Francesca Santacana de Cal Maurici de Sant Quintí de Mediona, mentre que la germana Teresa Santacana, tenia relacions amb el General Weyler del bàndol contrari.
El 1874 l’Infant Alfons de Borbó li concedeix la Creu Roja del mèrit militar de primera classe, i és seleccionat per ingressar al col·legi de cadets de l’exercit carlí. Ramon Rovira, tinent coronel director del Colegio Militar del Principado-Ejército Real del Centro y Cataluña, l’anomena sergent primer del Real Colegio, i el tinent general Rafael Tristany, a proposta del brigadier Martí Miret, el nomena capità per la seva actuació en la presa de Santa Coloma de Queralt. El 1875, Francesc Savalls, capità general carlí de Catalunya, li concedeix el grau de comandant per la seva actuació en la presa de Molins de Rei. Quan havia fet el propòsit de casar-se tot ocupant el lloc de Comandant d’Infanteria, rebé una carta del General Tristany que l’instava a entrar de nou en campanya. Malgrat tot, i atès el descoratjament generalitzat de les forces carlines, considerà les poques o nul·les possibilitats d’èxit i desistir en l’intent d’un altre alçament, i el 1876, quan el rei Carles VII s’exilia a França i es dona per perduda la guerra carlina, Ramon Corbella Llobet – als vint-i-sis anys – decideix exiliar-se a Cuba.
Instal·lat a les Antilles el 1877, va ser acollit pels pares de l’Escola Pia de Guanabacoa, on hi exercí de professor de geografia, tot retrobant a Jacint Verdaguer, que ja es coneixien de l’etapa d’estudis al Seminari de Vic, així com del seu compatriota vallfogoní Mn. Francesc Llobet de Cal Domingo, rector de Folgueroles. A Cuba va retrobar la serenitat espiritual per repensar el seu futur i el 1878, arribà a la conclusió de recuperar la vocació eclesiàstica, i tot aprofitant l’estada de Martí Miret a l’illa, aquest li arreglà els papers per poder aconseguir
1l’amnistia alfonsina i així poder tornar a la Catalunya el 1879 i reprendre la carrera eclesiàstica a Vic, amb l’acceptació del bisbe Pere Colomer, just el mateix any on a Vallfogona es va celebrar el 250è Aniversari de la mort del Rector de Vallfogona, organitzat pel Centre Excursionista de Catalunya, en el què hi participà l’arquitecte Antoni Gaudí amb el disseny de les carrosses de la cavalcada laica.
El 1881, bisbe Colomer l’ordena sacerdot i el fa secretari de visites, càrrec que confirmaren els successius prelats Morgades i Torras i Bages respectivament. En el 1882, en el període del bisbe Morgades, desenvolupà una gran activitat: supervisor de la restauració de la basílica de Santa Maria de Ripoll i organitzador del Museu Arqueològic de Vic. El 1888, en motiu de l’Exposició Universal de Barcelona, l’alcalde de Barcelona Rius i Taulet, sabedor de la seva estada a Cuba, el va comissionar per tornar-hi a fi de propagar l’exposició i recaptar ajuts dels catalans que hi residien, tot aconseguint l’import de 300.000 pessetes. El 1889, de nou el bisbe Morgades confia amb ell per la recerca d’obres d’art de la diòcesi per completar el Museu Episcopal de Vic. Després de dedicar-hi molts d’esforços i recuperar diferents obres d’art de gran vàlua deixades de les mans de Déu per diferents pobles del bisbat, finalment el bisbe Josep Morgades inaugura l’esmentat museu.
El 1889, publica la Mostra dels escrits en prosa i en vers del Rnd. Dr. Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, prevehïda d’altres notes biogràfiques de l’autor. El 1894, funda un col·legi i costeja una petita congregació de monges dominiques destinades a l’educació de noies de la seva vila natal de Vallfogona de Riucorb. Dos anys més tard és nomenat primer capellà de les Carmelites de la Caritat de Vic, càrrec que exercí durant vint anys i també guanya les oposicions del càrrec d’arxiver episcopal de Vic. El 1898, publica la monografia titulada: Lo nostre poble: aplec de noticies fahents per a l’Història de Vallfogona, reeditada el 1913. Un intens treball de recerca que efectuà als arxius parroquial i de la Universitat de Vallfogona, gràcies el qual, avui dia coneixem abastament la història parroquial i de les Comandes templera i hospitalera de Vallfogona. El 1901, El bisbe Torras i Bages li concedeix la canongia pontifícia i el 1909, publica el llibre sobre: L’Aljama de Juheus de Vic, un estudi dels jueus vigatans dels segles XIII i XIV. El 1912, “La Veu de Montserrat”, publica un estudi titulat: Troballes d’Arxiu: nous datos sobre els cèlebres bandolers Rocaguinarda i Serrallonga.
El 1921, compon el Goigs de Sant Ramon, per la seva capella situada al Balneari de Vallfogona, musicats pel seu amic el mestre Lluís Millet, i cantats sota la seva batuta per l’Orfeó de Vallfogona. El 1922, publica el llibre dedicat al: El Rector de Vallfogona i els seus escrits, i a l’any següent, obra una subscripció popular de donacions pel realitzar un monument a Vallfogona, amb motiu del 300è Aniversari del naixement del rector poeta, consistent en un relleu de bronze de l’escultor olotí A. Claret que no s’instal·là definitivament a la vila fins el 1951. El 18 de desembre de 1924, es produeix la seva mort, fou enterrat al cementiri municipal de Vic i exhumat passat el 1945 (ca.) tot deixant inacabades les següents obres: Memòries d’un Secretari de Visita, i observacions sobre les desavinences entre la família Güell, el bisbe Morgades i Mn. Jacint Verdaguer.
Amb la seva intensa i prolífica vida, no només volem fer memòria de les seva aportacions culturals, pastoral i socials al país, sinó també reivindicar-lo com a destacat personatge il·lustre de la Vall del Corb.
Domènec Corbella Llobet
