L’Associació Cultural Baixa Segarra publica un llibre fonamental en la història de la vila de Santa Coloma de Queralt
Aquesta obra, traducció de Chriss Boswell del llibre “Market Power: Lordship, Society, and Economy in Medieval Catalonia (1276-1313)”de Gregory Milton, publicat l’any 2012 per l’editorial Palgrave Macmillan és probablement l’edició més complexa i costosa de les que ha fet l’ACBS des de la seva fundació l’any 1992.
Quan vam saber que l’ajuntament preparava la celebració dels 800 anys de la concessió del privilegi del mercat de Santa Coloma per part del rei Jaume I, ens va semblar que era el moment ideal per posar sobre la taula el projecte de la seva publicació i vam posar fil a l’agulla.
És un llibre que hauríem de tenir i llegir totes les persones interessades en la història de la Vila, oimés perquè s’hi estudia la vida econòmica dels nostres avantpassats a finals del segle XIV (1276-1313), ben pocs anys després de la fundació del mercat l’any 1222. A més el seu autor, Gregory Milton, el va estudiar com un exemple extrapolable a molts altres pobles i indrets de Catalunya.
El llibre es una coedició amb l’editorial Cossetània i es publica dintre de la seva col·lecció El Tinter amb el número 179.
En ell s’explica que Santa Coloma es convertí realment en una vila mercantil i el centre comercial de la regió a principis dels anys 1290. Cristians i jueus s’hi establiren. Centenars de persones, identificades com a habitants de Santa Coloma, participaren en el comerç i les finances registrades pel notari de la vila i els seus escrivans. L’any 1293 registraven una mitjana de més de 32 transaccions a la setmana xifra que gairebé es duplicà 20 anys després. Aquest nombre creixent de transaccions incorporava processos financers sofisticats a través de préstecs, vendes a crèdit i inversions, mentre que la participació regular de comerciants forans, que venien teles i animals de treball, atenia a les necessitats dels consumidors rurals locals. A finals de segle, els artesans i comerciants de Santa Coloma crearen els seus propis negocis per atendre al consum local i alguns iniciaren el cultiu de safrà en camps propers a la vila com a producte local destinat tant al comerç nacional com internacional.
Aquesta publicació s’ha presentat a la convocatòria de subvencions de la Diputació de Tarragona
